Comentari de la pel.lícula ÁGORA de Vera, 2on Batx.

Ací vos deixem el comentari que sobre Ágora ha fet Vera, alumna de 2on de Batxillerat.

Basada en la vida de la filòsofa Hypatia d’Alexandria i la situació de la ciutat al moment de la ascens del Cristianisme, Alejandro Amenábar escriu el guió i la roda a l’any 2009. Té una durada de 126 minuts.

Egipte, Alexandria, segle IV. El bressol de la ciència sotmès a un imperi, l’imperi Romà. Mentre la ciència tracta de prosperar, les revoltes religioses assolen la ciutat afectant finalment a la seva emblemàtica biblioteca, la Biblioteca d’Alexandria. Cristians, jueus i pagans enfrontats.

En mig d’aquesta precària situació i mentre la civilització enfolleix, trobem, per una banda la sabia filòsofa Hypatia, qui tractarà de salvar la saviesa del Món Antic amb l’ajut dels seus deixebles.
Per l’altra banda, les dues històries d’amor per part d’Orestes (deixeble d’aquesta) i Davo (el seu esclau) amb el mateix objecte què estimar: Hypatia. Davo, es debatrà entre l’amor que li professa i la temptació d’unir-se al imparable ascens dels cristians en la lluita pel poder.

Serà en el moment en què es duga a terme aquesta decisió on es mostrarà clarament l’influencia del cristianisme en la societat i de quina manera arrasarà amb la resta de religions. Trobem que els temes centrals d’aquesta pel·lícula són el fanatisme religiós , la situació de la dona en l’antiguitat i el desig de conèixer de l’ésser humà.

Hypatia, filla i deixeble de Teón, brillant filòsofa neoplatònica, astrònoma i professora, es trobarà en mig d’una disputa de poders religiosos de la qual ella no deuria formar part ja què es declararà atea i la seva única ambició serà el saber, ja siga per adquirir-ho, ensenyar-ho o conservar-ho. Orestes serà el seu fidel deixeble fins i tot quan és nombrat prefecte. Ell li declararà el seu amor i ella el rebutjarà, donant-li un drap amb la sang del seu cicle. Després, Davo, fidel esclau, no voldrà abandonar la seva ama però

es veurà dividit entre l’amor que li professa i la llibertat que suposaria convertir-se al cristianisme.

Amoni, parabolà i predicador de la doctrina cristiana, és qui inicia en Davo el pensament cristià i un dels primers al què el poble seguirà, i que amb la seva mort, serà nombrat sant per Cirili. Aquest serà part de la causa de la discòrdia entre jueus i cristians i alçarà contra Hypatia el poble cristià d’Alexandria.

Tots aquestos personatges estan basats en fets reals llevat de Davo, qui s’encarregarà de donar-li una mica de sentimentalisme i d’acció al desenvolupament de la pel·lícula.

El film està situat al segle IV, quan el cristianisme va ser reconegut com a religió oficial a l’Imperi Romà pel Prefecte Flavio Teodosi August i el seu ascens començava a ser imminent. Com que el naixement de Hypatia se situa entre l’any 355 i l’any 370, podem trobar algunes imprecisions a la pel·lícula com la vista aeria del Canal de Suez. També hi ha que ser conscient de què, quan Hypatia va viure, la biblioteca d’Alexandria ja havia sigut assolada i també l’annex que van construir per albergar els llibres i la saviesa d’aquells temps.

La Biblioteca d’Alexandria era un punt de reunió per als pensadors, científics i matemàtics de l’època, on es juntàven per ensenyar i aprendre. Com que va ser cremada per segona vegada, i aquesta pels Cristians, es va conservar una ínfima part dels exemplars que recollia i només ens ha arribat un percentatge minúscul del què va ser un dels punts d’inflexió del món que avui coneixem. Això és el què també recull la pel·lícula d’Amenábar, l’absurd del fanatisme i la intolerància de les persones, que es reflexa als distints grups de les diferents religions, i els punts de violència i incoherència als que poden arribar.
Encara que la pel·lícula no sembla incidir molt en el tema de la posició social de les dones en aquests temps, podem esbrinar que no eren de cap rellevància, tenint en compte que l’única dona que es manifesta obertament és Hipatia i, és clar, aquesta mor, i a més com a conseqüència del passatge de la Bíblia que llig Cirili parlant de les dones ,cosa que marcarà l’actitud del poble cap a aquestes.
Des del meu punt de vista, Hipatia representa el desig de l’ésser humà de conèixer el mon, i les lleis que regeixen el seu funcionament, el qual està molt per damunt de qualsevol conflicte ideològic, religiós o polític,cosa que la pel·lícula vol mostrar. Junt a ella, el meu personatge favorit és Aspasi, que també realça aquesta idea, ja què al marge de la situació que s’està vivint i de la seva pròpia condició d’esclau, es manté al costat de la seva ama amb la mateixa inquietud de saber.
Sobre el tema religiós que planteja la pel·lícula, queda clar com les religions (i els fanatismes en general) poden causar conflictes irreversibles en les societats en qualsevol moment de la història. Egipte al segle IV, perdent la Biblioteca, símbol de la raó, qualitat de la què manquen els fanàtics Cristians, o Palestina al segle XXI amb el conflicte entre Jueus i Musulmans.
En l’actualitat és evident que el fanatisme religiós està condicionant les relacions polítiques i humanes entre els diferents països que practiquen una o otra religió. La desconfiança, el desconeixement i la intolerància que aquestes provoquen, s’ha estès per la societat i això és un perill per a la convivència humana.

VERA. 2n Batx.